Select Page
Palau de la Música, ValÈncia

3 dies / 58 ponents
Anem a escoltar-nos

Jornada dia 22
18:00 Sala Rodrigo:
Educació musical i motivació.

ConeIX 

andrés Moreno Mengíbar

Crític musical, doctor en Història i professor d’ensenyament secundari.

Andrés Moreno Mengíbar és crític musical, doctor en història i professor d’ensenyament secundari. Ha investigat sobre la història de la sexualitat i de la prostitució a Espanya des del segle XVI al XX. Les seues publicacions més importants són Sexo i Razón. Genealogia  de la moral sexual en España, segles XVI-XX (Ed. Akal, 1997); Poder i Prostitución en Sevilla, 2 vols, Universitat de Sevilla, 1998 (2a edició) i Història de la Prostitución en Andalucía, Fundación Lara, Sevilla, 2004. Tots ells en col·laboració amb Francisco Vázquez García. Pel que fa a l’òpera, va realitzar la seua tesi doctoral sobre la història de l’òpera a Sevilla. És crític musical del Diario de Sevilla i col·laborador en la revista Scherzo. Ha estat part del jurat dels Premios Líricos Nacionales Teatro Campoamor d’Oviedo.

La utopia escolar

En els últims anys s’està transformant la percepció que es té del sistema educatiu en la societat i en les instàncies oficials. Oblidant en bona part el seu paper fonamental en la transmissió de saber científicament verificable i de valors reconeguts i respectats per tota la ciutadania, s’està incidint a fer de les escoles i instituts un laboratori en el qual ensenyar qüestions de tot tipus per a les quals ni el professorat està suficientment format, ni el mateix sistema educatiu està suficientment obert com per a integrar-les en el currículum. Em referisc a la pressió que rebem els docents per a formar en l’afectivitat, l’alimentació sana, l’educació vial, la igualtat de gènere, els hàbits d’higiene personal i un llarg etcètera que no se sap com encaixar en els horaris i currículum de les diferents etapes educatives.

Ara també se’ns demana que modelem les predisposicions de l’alumnat cap al consum de la música clàssica amb l’objectiu de promoure el relleu generacional dels auditoris i teatres. A banda de qüestions com la quasi nul·la presència de la música en la vida escolar, es planteja en aquesta intervenció l’horitzó de possibilitats que l’escola posseeix a l’hora de complir amb la mencionada demanda quan fora del sistema escolar (entorn familiar, entorn social, mitjans de comunicació) ens enfrontem a la mateixa nul·la presència de la música.