Select Page
Palau de la Música, ValÈncia

3 dies / 58 ponents
Anem a escoltar-nos

Jornada dia 23
10:45 Sala Rodrigo:
L’educació a les bandes de música.
19:00 Sala Martín i Soler:
Al voltant d’una exposició.

ConEIX 

Elvira Asensi

Professora del Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials de la Universitat de València.

Elvira Asensi Silvestre és doctora en Història Contemporània (2010) i Màster en Didàctiques Específiques. Va realitzar la carrera de Geografia  i Història per la Universitat de València. Actualment és professora ajudant doctora en el Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials de la Universitat de València on dóna classe en el Grau d’Educació Primària. Les seues línies d’investigació s’han centrat inicialment en l’associacionisme musical del segle XIX, concretament en la gènesi, desenvolupament i projecció identitària de les bandes de música valencianes. Per la investigació d’aquesta temàtica va rebre el 2011 el premi d’Investigació Joan Coromines de la Societat Coral El Micalet. Paral·lelament va iniciar una investigació en el camp de la Didàctica de les Ciències Socials. Igualment participa en projectes d’innovació educativa per a la millora docent convocats pel Vicerectorat de Polítiques de Formació i Qualitat Educativa de la Universitat de València.

La funció social i educativa de les bandes de música valencianes.

Les bandes de música, tal com les coneguem en l’actualitat, s’originen a l’empara de les transformacions socioeconòmiques i polítiques del segle XIX. És des dels seus inicis quan van desenvolupar dues de les funcions que heretarien les seues homòlogues del segle XX. Podríem denominar aquestes funcions: funció ludica i social i funció divulgativa i educadora. L’aparició de classes populars noves, fins a aquest moment invisibles en l’oferta cultural existent, i la necessitat lúdica d’aquells xicotets pobles que no disposaven d’entreteniment musical continu, van motivar la diversificació de l’oferta existent. En aquest context, les bandes van convertir-se en agrupacions que possibilitaren la democratització musical i, en definitiva, van afavorir la transformació de la música en un art accessible per a tots. És per això que, a més de complir una funció identitària, s’assenyalen com clau en la democratització de la cultura musical des de la seua doble funció social i educativa.