Select Page
Palau de la Música, ValÈncia

3 dies / 58 ponents
Anem a escoltar-nos

Jornada dia 23
17:00 Sala Martín i Soler:
Història del Palau de la Música. El seu impacte en la vida cultural valenciana.

ConeIX 

José Doménech Part

Pianista, musicòleg i crític musical

José Doménech Part va nàixer a València i va cursar els seus estudis a València i París. Va estar director de l’Institut Valencià de Musicologia de la Diputació de València (1980-86) i assessor musical de la Conselleria  de Cultura de la Generalitat Valenciana (1983-88). Va estar fundador-director del Concurs Internacional de Piano “José Iturbi” (1980-85), les Serenates Musicals del Patriarca i la Universitat de València. (1982) i del cicle Òpera i Solistes del Teatre Principal (1983-84). Entre 1988-90 va estar assessor musical del Palau de la Música de València. És l’editor de la primera edició en temps moderns de la Six Italian Canzonetts, de Martín i Soler (1983). Ha estat director artístic del Festival d’Estiu de Torreblanca (Castelló) i de Levante-EMV i Valencia Semanal, ha col·laborat amb les revistes Ritmo, Montsalvat, Melómano, Scherzo, L’Espill, Dos i Dos, Cartelera Turia i Saó.

El Palau, abans i després de la música a València

Una síntesi del panorama musical en la ciutat de València en els últims cent anys i de la transformació que va suposar per a la ciutadania poder comptar amb un contenidor cultural d’aquesta envergadura, una carència de lustres que ja gaudien Madrid i Barcelona i també capitals com Granada i Santander. I el més rellevant: impulsat per un govern municipal. La crítica va ser la corretja de transmissió a allò que s’hi produïa. València sempre ha comptat amb especialistes filharmònics, periodistes o no, que deixaven constància del pas d’artistes, d’estrenes rellevants o d’algun fracàs. En el passat hi van estar López-Chavarri i Marco, Gomá, Magenti, Marín, Palau, Ranch, etc., als quals van seguir, a finals del segle xx, López-Chavarri Andújar, Gonzalo Badenes, Blas Cortés i un llarg etcètera en el qual estaríem alguns dels quals continuem, per afició i dedicació, en aquesta trinxera de les cinc línies i quatre espais.