Select Page
Palau de la Música, ValÈncia

3 dies / 58 ponents
Anem a escoltar-nos

Jornada dia 23
19:00 Sala Martín i Soler:
Al voltant d’una exposició.

ConEIX 

Josep Lluís Galiana

Saxofonista, improvisador, escriptor i editor.

Josep Lluís Galiana és  saxofonista, compositor, escriptor, periodista, editor i gestor cultural destacat en l’escena internacional de la lliure improvisació musical, l’electroacústica, l’avant-garde jazz, la investigació etnomusicològica i la divulgació de la cultura i les arts. Les seues composicions i treballs han estat estrenats i presentats en importants festivals de França, Grècia, Itàlia, Polònia, Suècia, EUA, Xina, Brasil, Argentina, Mèxic, Costa Rica, Cuba i Espanya.

És autor dels llibres “Improvisació Libre. El gran juego de la deriva sonora” (EdictOràlia, 2017), “Escritos desde la intimidad” (EdictOràlia, 2016) i “La emoción sonora” (Piles Editorial de Música, 2014), així com de nombrosos articles, crítiques, conferències i estudis musicològics sobre diverses qüestions musicals, estètiques i filosòfiques publicats en llibres, revistes especialitzades i premsa escrita. El seu catàleg abasteix prop d’un centenar de composicions i la seua discografia consta de més de trenta referències.

Entre els anys 1991 i 2013, fou redactor del diari Levante-EMV, de 1998 a 2013, director del seu fòrum d’opinió, Club Diario Levante, on organitza diversos festivals de música i cinema, centenars d’activitats culturals i artístiques, a més a més de coordinar nombroses exposicions d’arts visuals. Ha estat professor del Conservatori Superior de Música de Castelló i dels professionals de València, Cullera i Catarroja. Ha impartit innombrables cursos i tallers al voltant de la lliure improvisació musical a Suècia, Grècia, Argentina i Espanya. Des del 2014, presideix el Laboratori AD LAB per a la Investigació de Processos Creatius Contemporanis. El 2016, funda el segell editorial EdictOràlia Llibres i Publicacions i la productora discogràfica Liquen Records.

La Comunitat Valenciana i la música contemporània.

Abordar la música contemporània al País Valencià és parlar d’una història d’orfandats i exilis, d’irrupcions tardanes i absències, de censures i vets, de mancances i oblits, d’etapes i processos incomplets. Mirar enrere també implica valorar els èxits aconseguits i estimar el treball ben fet per molts músics, compositors, artistes, aficionats, institucions i entitats. Per aquest motiu, aprofundir en els antecedents històrics de la música contemporània en els territoris valencians és reivindicar els visionaris, encara que no arriben a conformar una avantguarda sonora; les honroses excepcions que van fer de pont entre la música nacionalista, folklòrica, i la modernitat; d’una Generació del 76 en l’exili; de la Generació dels contemporanis; de la tardana irrupció de la creació electroacústica i la música experimental i de les últimes fornades de joves compositors, i de festivals, cicles de concerts i dels Ensems.